Amor transoceànic: De Barcelona a Hong Kong

L’any 2008 vaig arribar a Hong Kong per estudiar-hi la carrera de Finances durant tres anys. El Jeff també va entrar a cursar els mateixos estudis aquell any, així que vam ser companys de classe des del principi. No ens vam fer amics de seguida, érem companys d’hola i adéu. I així van passar dos anys, fins l’inici de l’últim curs, l’any 2010. 

Aquell any em vaig decidir a apuntar-me a l’equip de tennis de la universitat. El Jeff era un esportista d’elit, va representar l’equip de Hong Kong durant molts anys com a sprinter de 100 metres i, evidentment, estava a l’equip d’atletisme de la universitat. 

El 3 d’octubre de 2010 hi havia la cerimònia d’obertura de la temporada per tots els equips esportius de la uni, i cada equip havia de fer una actuació davant els altres. No sé ben bé perquè, aquell dia després de la cerimònia d’obertura, el Jeff em va escriure un missatge demanant-me si volia anar a menjar postres amb els del seu equip. Jo gairebé no m’ho creia, perquè ni jo tenia el mòbil del Jeff, ni pensava que ell tingués el meu. 

Ilustración de Alba Pinzolas

A mi ell m'agradava secretament des del 2008, però això només ho sabien les meves millors amigues! (Això de menjar postres potser queda una mica estrany en la nostra cultura catalana, potser diríem anar a fer un gelat. Però aquí realment hi ha restaurants que serveixen només postres, durant tot el dia. Hi ha gelats, però també hi ha postres tradicionals xinesos calents, o postres estil tailandès amb mango… ). A mi menjar postres m’encanta, però quan vaig veure el missatge, el Jeff ja estava al restaurant i jo no sabia com anar-hi, així que li vaig dir que podíem quedar un altre dia per sopar. 

Aquell dia va ser tres dies més tard, el 6 d’octubre, la nostra primera cita, i dia que considerem com inici de la nostra relació. 

Així que tot i ser companys de classe, crec que el que ens va acabar unint va ser l'esport. Potser si no hagués decidit apuntar-me a l'equip de tenis, els dos haguéssim seguit sense gosar dir-nos gairebé res l'un a l'altre, i a saber on seria jo ara. 

Aquell últim any a la uni va ser el millor dels tres, amb diferència! Quan la uni es va acabar, vam passar l'estiu del 2011 junts a Barcelona, ell només un mes i jo fins el 4 d'octubre del 2011, que vaig tornar a Hong Kong i vam anar a viure junts. 

També al mes d'octubre d'un any més tard, el 14 d'octubre del 2012, el Jeff em va demanar que ens caséssim. Va ser un dels dies més feliços de la meva vida! I vam decidir que ens casaríem el 6 d'octubre del 2013, exactament tres anys després de la nostra primera cita. Com podeu veure, l'octubre és un mes que no ens és indiferent! (També és el meu aniversari!) 

Em pregunto què passarà l'octubre de l'any que ve, alguna cosa bona segur.