Amor de setembre

Des de sempre he cregut molt en les casualitats. I com no, elles mai m'han decebut.

Quan estudiava a la universitat sempre em quedava alguna assignatura per setembre. No estic orgullosa d'això però, per això, vaig viure una de les aventures més divertides de la meva vida.

Un d'aquells setembres vaig quedar amb la meva amiga Aina per anar a estudiar a la biblioteca de Sant Cugat. La primera hora va anar bé, vaig avançar bastant, estava concentrada.

Però la segona hora ja va ser més complicat: Se'm va ocórrer aixecar la vista i davant tenia assegut al noi més guapo que havia vist mai. Vaig intentar seguir estudiant, però va ser impossible. Així que al cap d'una altra hora, li vaig dir a la meva amiga que em retirava i me'n vaig anar.

L'anècdota va estar donant per riure bastants dies, les meves amigues de la uni al·lucinaven de com podia ser tan pava, deixar d'estudiar per culpa d'un noi que ni coneixia...

Ilustración de Micrito

Finalment vam acabar les recuperacions i vam sortir a celebrar-ho!!!

Quan estàvem fent copes a un bar de Sant Cugat, de sobte va entrar per la porta el noi de la biblioteca.

Jo em vaig quedar al·lucinada!!! I vaig avisar a les meves amigues que estava allà el noi que no em deixava concentrar.

Aleshores, una de les meves companyes de la uni em va dir que ella el coneixia i que me'l podia presentar.

Quina vergonya!!!

Me'l va presentar i van començar mesos de tontejos, riures, quedades... I finalment una relació preciosa.

Tot i que ara ja no estem junts, som molt amics i en guardo molt bon record. Fes cas al teu instint!

Deixat endur per les casualitats :)